Jordi Garrigós
Des que vaig començar a relatar amb paraules el sons i els poemes que escoltava des d’un reproductor, han estat moltes les vegades que m’he parat a escriure sobre Obrint Pas. Van encendre la flama, ens van ensenyar a no tenir por i ens van mostrar els camins de la rebel·lia des d’una guitarra i una dolçaina. Tot això ells ja ho saben. Per això parar-me a llegir el primer llibre d’en Xavi Sarrià és fer un exercici de memòria, personal i col·lectiva. Moments de records, de combat, de somriures i llàgrimes que ens han acompanyat tots aquests anys. Sense que ens n'adonem, ells han posat el color, la música de jornades de sentiments contradictòries, de petites victòries, de grans derrotes que ens transportaven de cop a la realitat, la que descriu en Xavi a la seva primera referència literària. El realisme que dona l’experiència de veure com el món gira com una roda que mai s’atura es la clau d’un llibre que ens recorda a moments i situacions familiars i alhora llunyanes pel cúmul de sentiments reflectits. Sarrià ha escrit com canta i escriu als mateixos que canta. Als qui pateixen, als desfavorits i als que lluiten per canviar l’status quo. A aquelles imatges que veiem a la premsa abans dels esports, les mateixes que passen pel telenotícies entremesclades amb notícies dels qui ens enganyen amb les seves bones paraules.Vint-i-dues històries que malgrat les metàfores incloses per l’autor, ens traspassen el cor per la senzilla raó que són reals. Cruesa, violència i llenguatge directe, serà el que diran d’aquest llibre. És clar que l’afebliment ha d’arribar al comprovar que la realitat és la que és i que Sarrià ha descrit perfectament. Una de les coses que més s’ha de valorar d’aquest debut literari és la proximitat amb la que s’ha escrit. L’escriptor demostra que les voltes al món en furgoneta són vivències empíriques de tot el que ara veiem plasmat. Un empirisme militant, el d’en Xavi Sarrià, imprescindible per legitimar el que llegim a “Històries del Paradís”.
Perquè el que és realment important és no restar assegut, és lluitar, crear i construir. I amb llibres com aquests es lluita, es crea però sobretot es construeix. Jo d’escriure sobre literatura no en sé, però des de la humilitat d’aquestes línies només em queda recomanar aquest primer recull d’en Sarrià. Per fer-me llarga la nit i curtes les paraules, com un dia em va escriure després d’un text desolador a internet.
Jordi Garrigós és redactor de L'Accent i col·laborador de l'Enderrock
